Hola, som la Silvia i la Berta. Aquest bloc "Canada's Stuff", tractarà sobre la cultura, la gastronomia, la historia i la bandera de Canadà. Més o menys el que tractem de fer es que els lectors puguin fer-se una idea de com es Canadà y tractar una mica també d'aplicar cultura sobre aquest país. Em triat aquest país perquè pensem que es molt interesant i té gaire material útil que aprendre. També l'hem triat per qué a l'hora de fer el blog nosaltres també aprenem sobre Canadà.
Identificar una cuina particular de Canadà no és una proposta fàcil, ja que el caràcter multiètnic i la composició multicultural de Canadà han donat lloc a una àmplia gama de preferències i estils de cuina.
Els estils culinaris de Canadà van ser, en un principi, una fusió dels estils portats al país pels inglesos i els francesos, però avui en dia reflexen el millor, amb influències d'Europa, Àsia, Amèrica i Orient Mig. Un menjar realment canadenc es el "poutine", que sembla que es va inventar a Quebec durant la dècada de 1950.En la seva versió original, consistia en una barreja de patates fregides saturades de salsa i formatge semicurat. Hi ha molts restaurants i botigues d'entrepans en tot Canadà s'especialitzen en aquest aliment canadenc- i tradicionalment deliciós.
Encara que no el sushi ni la pizza poden ser etiquetats com plats canadencs. quan se'ls posa junts el resultat es algo real i únicament canadenc: Sushi pizza. Sushi pizza, que és molt popular en la ciutat de Toronto, s'ha convertit en un aliment absolutament imprescindible pels amants del sushi de la ciutat.
Altres menjars preferits són:
Cupcakes: Són un postre molt tradicional de Canadà. N'hi ha d'infinitat de gustos, colors i formes, pero la base sempre és la mateixa: una petita porció de pastís pensada per a una sola persona coberta d'una crema, que pot ser xocolata, vainilla, fresa, crema pastelera, nata... Aquesta capa superior es coneix amb el nom de frosting.
Butter Tarts. El pastís de mantega és un postre clàssic canadenc, fet amb mantequilla, sucre, siropes i ous, tot dins d'una massa pastelera i que sovint inclou ademés passes i nous.
Game Meat. La carn de caça constitueix una part important de la dieta dels canadencs i es molt abundant en els restaurants i carnisseries del país. Entre les carns de caça més populars en Canadà estan: el jabalí, el bisó, el cèrvol, el conill i el caribú (ren).
Beaver Tails o cues de castor. Els Tails Beaver canadencs no
són més que una marca registrada de pastissos distribuits per tot el
país. Són dolços de massa fregida amb una forma que aparenten ser la cua
d'un castor real, i sovint estan recoberts amb xocolata, dolços i
fruita.
Canadà poseeix una increible cultura, a resultat de la seva història, geografía, sistema polític, etc... Canadà ha estat formada per les ones de migracions que s'han combinat per formar una mescla única y atractiva de costums, rituals, tradicions y gastronomía. A continuació pasarem a veure els rasgos mes importants de la cultura canadiense. L'idioma. Canadà, al ser un pais amb tanta diversitat és bilingüe: l'àngles y el francès són les seves llengues oficials. Fa vint anys la proporció de habitants a Canadà parlant àngles (com a llengua materna) era del 60% y el frances (com a llengua materna) alrededor del 25%. Apart dels dos idiomes oficials de Canadà, també hi ha moltes llengues minoritaries que es parlen en el país. Els idiomes de las minoríes més prevalents en Canadà de l'actualitat són: italia (661.000), alemán (622.650), xinès (472.080), punjabi (456.090), cantonés (434.720), arab (365.000), holandés (350.000), tagalo (324.120), e hindi (299.600). Idiomes de Canadà (explicat amb més amplitud) La religió. Canadà no arriba a tindre una religió oficial. Es manifesten molts tipus de religions. Segons xifres subministrades per l'institut d'estadistiques de Canadà, més del 80% de la població canadenc professa alguna creencia religiosa. 7 de cada 10 ciutadans es manifesta com a cristiá (ya sigui catòlic o protestant) les dos religions més importants del pais. Aquí podem observar els percentatges:
Les arts. Hi ha varis programes financiats camb fons públic, en tots els nivells del govern canadenc, creats per apoyar les arts y prestar asistència financiera a artistas de tot tipus. Els premis
del Gobernador General s'otorgan cada any a els actors, escritors,
músics i altres artistas. També hi ha una Galería d'Art Nacional
federal, i casi totes les provincies tenen una important galería d'art financiada amb fonts públics, ubicada per general en la
capital provincial. Quasi totes les ciutats petites del país (i totes les grans
ciutats) tenen moltes galeríes d'art on els ciutadans poden
consultar lliurement i comprar obras d'art, moltes d'elles són
galeríes financiades per els contribuyents. Hi ha centenars de teatres i centres d'arts escéniques dispersos en Canadà. Les ciutats més grans com Toronto, tenen un o més teatres
profesionals en els que s'escenifiquen obres de teatre elaborades i
óperas, mientres que la majoria de les ciutats més petites conten amb companyies de tearte de la comunitat. També existeixen varies empreses especialitzades i events, com el Festival de Shakespeare de Stratford i el Festival Shaw. Aquests dos festivals, amb sede en Ontario i que es celebren cada any, atreuen a milers de persones, entre elles centenes de
visitants internacionals procedents de tot el món. Els esports. El esport es molt popular en Canadà. Els canadencs tenen molts esports favorits, però sobre tot, els dos esports nacionals del país: L'hoquei sobre gel y el Lacrosse. L'hoquei sobre gel, que es coneix com ''Hoquei'' a seques en Canadà, es l'activitat d'hivern més popular i frequent i la que més exits ha reportat Canadà en les competicions internacionals. Molts joves canadencs (homes i dones) aprenen hoquei a una edat molt primerenca. Les competicions es celebres per quasi tots els grups de edats. Els participants somien amb un dia de patinar amb el seu equip preferit de la Lliga Nacional de Hoquei (NHL) que atrau a milions d'espectadors canadencs cada any.
A la mateixa que el hoquei, el lacrosse es un esport d'origen natiu anmericà i el esport oficial d'estiu en Canadà. El fútbol canadenc també es popular en Canadà, es el segon esport per espectadors més popular en el pais després del hoquei. Milers competeixen en la lliga de fútbol canadenca (CFL) de cada any, i el seu campeonat anual, la copa Grey, es el major event deportiu anual del pais.
Altres esports que guanyen en popularitat al Canadà, sobretot des de la perspectiva de la participació, són: el futbol, el golf, la natació, el bàsquet, el beisbol, el voleibol, l'esquí, el ciclisme i el tennis. Com és d'esperar, pel seu clima fred, Canadà sempre ha tingut més èxit en els Jocs Olímpics d'Hivern que en els Jocs Olímpics d'Estiu.
Festes i celebracions. Canadà gaudeix de festes i celebracions com altres paisos, algunas d'elles ja son festes oficials de Canadà i altres surten de tradicions franceses i angleses. Algunes de les seves festes i celebracions més famoses són:
Feast of the Assumption of the Blessed Virgin Mary: La festa de l'Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu es celebra el 15 d'agost pel grup religiós canadenc conegut com els accadis; aquesta festa és una de les celebracions més importants del seu calendari religiós.
Boxing day: Rep el nom de l'anglès del segle XIX i es celebra el 26 de desembre, això es feia quan era costum donar caixes o diners als servents i familiars. També es coneixia com el Dia de Sant Esteve.
Canada Day: El Dia de Canadà és la celebració de l'aniversari de la nació. El primer Dia de Canadà (abans es deia Dia del Domini) es va celebrar el 1 juliol 1867.
Festival de Islàndia: També conegut com "Islendingadagurinn", el Festival d'Islàndia és un dia de carnaval amb temàtica víkinga que s'ha celebrat a Canadà des de 1890.
Remembrance Day: Es celebra cada 11 de novembre i és un dia festiu creat per honrar els veterans de guerra de Canadà que van perdre la vida durant les dues guerres mundials.
La bandera de Canadà, coneguda en anglès com: Maple Leaf Flag (la bandera amb fulla d'auró) i en francès com l'Unifolié (una sola fulla), està formada per una tela vermella doble, te la matèixa mida de llarga que d'alta, amb un quadrat blanc al centre. Dins el quadrat blanc hi ha una fulla d'auró d'onze puntes de color vermell. Va ser oficialment publicada l'any 1965, és la primera bandera nacional oficial de Canadà que va reemplaçar a la bandera del Regne Unit (The Red Ensign) canadenc havía estat usada extraoficialment des dels anys 1890 i va ser aprovada en un decret de 1945 per usar-se en: qualsevol lloc o ocasió en què sigui desitjable alçar una insígnia canadenca distintiva. L'any 1964, el primer ministre canadenc Lester B. Pearson va convocar un comitè perquè tractés l'assumpte, provocant un seriós debat sobre el canvi de bandera. Hi havia tres opcions, però es va acabar triant el disseny de la bandera del full d'auró, creat per George F. G. Stanley i John Matheson. Estaba basat en la bandera del Royal Military College. La bandera va fer la seva primera aparició el 15 de febrer de 1965 i des de llavors aquest dia es celebra el Dia de la Bandera Nacional d'Canadá.
Canadà és un estat de Nord-amèrica amb 35 milions d'habitants, i el segon estat més gran en superfície del món, després de Rússia.
Els primers habitants de la regió van ser diversos pobles provinents de Sibèria que van arribar a través de l'Estret de Bering. Una mica més tard, van arribar els últims pobles provinents d'Àsia.
Els primers contactes europeus van ser a través de l'arribada dels aventurers vikings, però no es van quedar per molt temps, degut al continu enfrentament amb els natius agressius que habitaven a la
regió.
Canadà pren el seu nom de la paraula iroquesa: Kanata (poble). És una
de les nacions amb més diversitat ètnica i multicultural del món. Desde
fa segles que acolleix immigrants de tot el món.
L'1 de juliol de 1867, tres d'aquelles colònies es van unir formant un domini federal que va constituir Canadà. Avui Canadà és una democràcia parlamentària federal i una monarquia constitucional, amb la Reina Isabel d'Anglaterra com Cap Oficial de l'Estat.
Un menjar realment canadenc es el "poutine", que sembla que es va inventar a Quebec durant la dècada de 1950.En la seva versió original, consistia en una barreja de patates fregides saturades de salsa i formatge semicurat. Hi ha molts restaurants i botigues d'entrepans en tot Canadà s'especialitzen en aquest aliment canadenc- i tradicionalment deliciós. 
Primera versió de la bandera. Proposta del 1964.
Canadà pren el seu nom de la paraula iroquesa: Kanata (poble). És una
de les nacions amb més diversitat ètnica i multicultural del món. Desde
fa segles que acolleix immigrants de tot el món.